CARHUS Plus+ és un sistema de classificació de revistes científiques dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitats que es publiquen a nivell local, nacional i internacional. Aquest projecte, desenvolupat per l’AGAUR a proposta de la Direcció General de Recerca, es presenta amb la finalitat de contribuir a l’avaluació de la recerca que es duu a terme en el sistema científic i universitari català amb la màxima objectivitat.
En data de 22 de desembre de 2014 es va publicar la nova versió de de Carhus Plus+ 2014.
Tanmateix quan es tracti de valorar les publicacions anteriors al 2014, la versió de referència és Carhus Plus+ 2010.
Consulteu les revistes que hi ha a Carhus Plus+ 2014 descarregant-vos el fitxer.
- Carhus Plus+ 2014 ordenat alfabèticament: en aquest fitxer podeu consultar en quins àmbits de coneixement està classificada una revista i quina valoració té a cada àrea.
- Carhus Plus+ 2014 ordenat per àmbits de coneixement, classificats per valoració.
- Carhus Plus+ 2014 ordenat per àmbits, classificats alfabèticament.
- 1. Quines revistes hi ha a Carhus Plus+ 2014 i quin és l'origen?
- 2. Quantes revistes hi ha a Carhus Plus+ 2014?
- 3. Una mateixa revista pot estar repetida a diferents categories científiques o tenir diferents classificacions?
- 4. Quines novetats s'han incorporat en la classificació de les revistes?
- 5. Com s'han classificat les revistes del grup A?
- 6. Com es classifiquen les revistes dels nivells B, C i D?
- 7. Què és l'ICDS?
- 8. Com puc saber l'ICDS d’una revista?
- 9. Com es calcula l'ICDS?
- 10. Cada quan s'actualitza Carhus Plus+?
- 11. Qui ha elaborat Carhus Plus+ 2014?
1. Quines revistes hi ha a Carhus Plus+ 2014 i quin és l'origen?
Carhus Plus+ agrupa revistes científiques de nivell local, nacional i internacional en els àmbits de les Ciències Socials i Humanitats. La versió 2014 incorpora més de 1000 revistes noves.
Les revistes incloses provenen originalment de:
- ERIH Lists. European Reference Index for the Humanities 2007: classificació de revistes europees dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitats elaborada per l'European Science Foundation. D'aquesta font d'informació s'ha inclòs una selecció de totes les revistes que tenen un ICDS superior a 3. Per a una explicació més detallada sobre l'ICDS, vegeu l'apartat "Què és l'ICDS?".
- Grups de recerca reconeguts per la Generalitat de Catalunya l'any 2005 dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitats: D'aquesta font d'informació s'ha inclòs una selecció de les revistes on havien publicat aquests grups entre 2001 i 2005. S'han exclòs només aquelles que clarament són d'àrees de coneixement externes a les Ciències Socials i Humanitats.
- IN-RECS. Índice de impacto, revistas españolas en ciencias sociales: llistats de revistes elaborats pel grup de recerca Evaluación de la ciencia y de la comunicación científica de la Universidad de Granada. D'aquesta font documental s'han inclòs totes les revistes de l'índex, tant les font com les citades en el període 2001-2005.
- RESH, Revistas Españolas de Ciencias Sociales y Humana: classificació de revistes elaborada pel CINDOC. D'aquesta font documental s'han inclòs totes les revistes font emprades fins al 2003 i les citades en el període 2000-2003.
- National Citation Report for Spain 1981-2006: llistat de revistes on han publicat els investigadors catalans en el període 1997-2006 a partir de l'explotació de la base de dades de Thomson Reuters Scientific que conté la producció científica present en les seves diverses bases de dades bibliomètriques –en particular, el Science Citation Index Expanded (SCIE), el Social Science Citation Index (SSCI), i l'Arts & Humanities Citation Index (A&HCI).
- Journal Citation Reports (JCR ) de les edicions del 2007, 2009 i 2012 Social Sciences Edition: base de dades elaborada per l'empresa Thomson Reuters Scientific. Les revistes de les subject category de Nursing (edició 2007, 2009 i 2012) i Psychiatry (edició 2007, 2009 i 2012)s'han exclòs per no ser d'aquestes àrees de coneixement. En l'àmbit de l'Economia s'han exclòs les revistes del tercer i del quart quartil, segons els JCR del 2012.
- Propostes col·lectives adreçades a l'AGAUR des de les universitats i els centres de recerca, principalment. Propostes individuals adreçades pels editors.
- Revistes catalanes dels àmbits de llengua, literatura i història segons algunes fonts específiques: els Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002 de l'Institut d'Estudis Catalans o a la tesi del Jordi Ardanuy Baró.
S'exclouen d'aquest conjunt totes les revistes cessades abans de l'any 2009, perquè se les considera inactives. D'altra banda, la majoria de revistes que no estan en format electrònic no presents a les bases de dades de Scopus o Thomson Reuters o dins el sistema bibliotecari català tampoc s'han avaluat, per ser de difícil accés.
2. Quantes revistes hi ha a Carhus Plus+ 2014?
En total hi ha 7115 revistes. Hi ha, però un conjunt de 866 revistes susceptibles de ser introduïdes que encara no s'han classificat degut a que, en principi, es troben a biblioteques de fora de Catalunya o no són editades en accés obert.
La següent taula mostra el nombre de revistes per àmbit i per grup:
ÀMBIT | A | B | C | D | TOTAL |
---|---|---|---|---|---|
ANTROPOLOGIA | 63 | 40 | 43 | 32 | 178 |
ARTS | 132 | 75 | 93 | 91 | 391 |
CATALANÍSTICA | 21 | 9 | 15 | 14 | 59 |
COMUNICACIÓ I INFORMACIÓ | 65 | 41 | 38 | 40 | 184 |
DRET | 146 | 88 | 88 | 88 | 410 |
ECONOMIA | 135 | 76 | 92 | 76 | 379 |
EDUCACIÓ | 161 | 102 | 105 | 103 | 471 |
ESTUDIS RELIGIOSOS | 77 | 50 | 65 | 36 | 228 |
FILOLOGIA, LINGÜÍSTICA I SOCIOLINGÜÍSTICA | 355 | 175 | 259 | 238 | 1027 |
FILOSOFIA | 113 | 74 | 73 | 66 | 326 |
GENERAL O MULTIDISCIPLINAR | 187 | 114 | 117 | 113 | 531 |
GEOGRAFIA I URBANISME | 55 | 40 | 38 | 23 | 156 |
HISTÒRIA | 247 | 183 | 122 | 177 | 729 |
PSICOLOGIA | 243 | 151 | 124 | 106 | 624 |
SOCIOLOGIA | 190 | 134 | 132 | 100 | 556 |
TOTAL | 2190 | 1352 | 1404 | 1303 | 6249 |
3. Una mateixa revista pot estar repetida a diferents categories científiques o tenir diferents classificacions?
Cada revista està classificada en un àmbit científic i en un sol nivell. El grup A correspon a les revistes més ben valorades. Quan una revista no ha pogut ser ubicada en un àmbit concret degut al seu caràcter interdisciplinar s'ha inclòs en l'àmbit General oMultidisciplinar.
4. Quines novetats s'han incorporat en la classificació de les revistes?
S'ha incorporat l'indicador SNIP per a la classificació de les revistes Carhus Plus+ 2014, ja que atenent a les seves característiques, s'adequa millor a les característiques de les Ciències Socials i de les Humanitats i permet un major detall en la classificació.
Primerament, la major cobertura de revistes no anglosaxones indexades per Scopus –en comparació amb altres bases de dades internacionals –. A més, l'extensió de la finestra temporal per al càlcul de l'indicador és més realista amb els hàbits de citació de les Ciències Socials i de les Humanitats. Finalment, l'indicador SNIP normalitza el càlcul d'acord a les característiques de l'àmbit de la revista citada i la probabilitat de que la revista sigui citada dins la base de dades.
Conseqüentment, les avantatges de Scopus i de les característiques metodològiques de l'indicador SNIP permeten la comparació entre revistes tant dins d'un àmbit de coneixement com entre revistes de diferents àmbits.
5. Com s'han classificat les revistes del grup A?
Aquest grup inclou les revistes que compleixen com a mínim un dels següents criteris:
- Les revistes presents a la base de dades Scopus d'acord al fitxer 1999-2012 publicat a la web de www.scopus.com/sources el setembre del 2013.
- Les revistes que siguin presents a Social Sciences Citation Index, Arts & Humanities Citation Index, Science Citation Index segons la Master Journal List del 2012 o als Journal Citation Reports en l’edició 2012.
I addicionalment han d'estar dins del 35% de revistes millor ranquejades dins de cada àrea de CARHUS+ segons l'indicador SNIP d'Scopus.
Les revistes que no estan en aquest 35%, són classificades automàticament en els nivells B o C, on els percentatges de cada grup són del 20%. Per a més informació, consulteu la pregunta 6.
Excepcionalment les revistes de catalanística, entesa aquesta com historia, llengua i literatura catalanes que han obtingut millor puntuació a la classificació també resten incloses dins el grup A, encara que no compleixin les condicions necessàries abans esmentades.
Aquestes revistes són:
- Afers. Fulls de recerca i pensament
- Anuario de estudios medievales
- Ausa. Publicació del patronat d'estudis osonencs
- Caplletra. Revista internacional de filología
- Catalan historical review
- Catalan journal in linguistics
- Catalan review. International journal of catalan culture
- Estudios de fonética experimental
- Estudis romànics
- Estudis. revista de historia moderna
- Faventia. revista de filologia clàssica
- Llengua & literatura
- Manuscrits. revista d'historia moderna
- Marges, els. Revista de llengua i literatura
- Pedralbes
- Pyrenae
- Quaderns de filologia. estudis lingüístics
- Quaderns de filologia. estudis literaris
- Quaderns. revista de traducció
- Revista de llengua i dret
- Treballs de sociolingüística catalana
6. Com es classifiquen les revistes dels nivells B, C i D?
Les revistes han estat classificades establint-se una quota del 20% aproximadament de les publicacions (calculat dins de cada àmbit de coneixement) per a cada nivell, i d'acord a la ordenació dels següents indicadors:
Les revistes indexades a Scopus: han estat ranquejades en ordre decreixent segons l'indicador SNIP, d'acord al fitxer 1999-2012 publicat a la web de www.scopus.com/sources el setembre del 2013. Si aquest indicador té valor 0, llavors s'ha tingut en compte l'indicador ICDS.
Per a les altres revistes, no indexades a Scopus, s'ha utilitzat el Factor d'impacte de Thomson Reuters, i si no en tenien, s'han avaluat individualment per revisar quin valor assolia la revista amb cada un dels següents paràmetres:
- ICDS: L'Índex Compost de Difusió Secundària (ICDS).
- FORMAT: el compliment d'un conjunt d’estàndards relatius a les normes formals de publicació científica. En concret són:
- Compliment de la periodicitat declarada o l'edició del nombre de fascicles declarats per any.
- Instruccions als autors: la revista hauria de donar unes normes als autors per a l'enviament d'originals i resums.
- L'afiliació dels autors: l'aparició de la institució per a la qual treballen l'autor o autors de la revista.
- Paraules clau: la inclusió de paraules clau per a cada article.
- Resum en anglès
- SISTEMA DE REVISIÓ dels articles.
- TIPUS DE COMITÈ EDITORIAL que dirigeix la revista
De tots aquestes variables s'ha fet una mitjana ponderada d'acord als següents percentatges:
ICDS | FORMAT | SISTEMA DE REVISIÓ | COMITÈ EDITORIAL |
---|---|---|---|
50% | 25% | 12.5% | 12.5% |
D'acord a aquesta ordenació, s'ha establert una quota del 20% aproximadament de les revistes (calculat dins de cada àmbit de coneixement ) per a cada nivell.
7. Què és l'ICDS?
L'Índex Compost de Difusió Secundària (ICDS) és el resultat d'un projecte elaborat pel grup de recerca de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona encapçalat pel Dr. Cristóbal Urbano. L'ICDS és un indicador que mesura la difusió de les revistes en bases de dades científiques.
8. Com puc saber l'ICDS d’una revista?
L'ICDS és publicat mitjançant la base de dades Matriu d'Informació per a l’Avaluació de Revistes (MIAR). Aquesta pretén acollir informació clau per a la identificació i L'avaluació de revistes.
9. Com es calcula l'ICDS?
MIAR vincula mitjançant el número ISSN conjunts seleccionats de revistes establerts segons grans àmbits científics –subdividits alhora en camps acadèmics més específics– amb una sèrie de bases de dades d'indexació i resum, repertoris de revistes i catàlegs de biblioteques.
L'ICDS és el resultat d'un càlcul numèric que valora la major o menor difusió de la revista a les bases consultades en base als següents barems:
- 3.5 punts: si la revista apareix a bases de dades de citacions (Web of Science o Scopus )
- 3 punts: si la revista apareix en una de les següents dues opcions:
a) A una o més bases de dades científiques multidisciplinàries d'indexació i resum (ASSIA, Francis, Fuente Academica, International Bibliography of Social Science , Pascal y Periodical Index Online ).
b) A una o més bases de dades científiques especialitzades d'indexació i resum o a DOAJ (Directory of Open Access Journal), però no en una multidisciplinar
- 5 punts (3+2): si la revista està inclosa en una o més bases de dades especialitzades i en una o més de multidisciplinars.
- 2.5 punts: si no apareix a cap base de dades d'indexació però si al catàleg de Latindex (no confondre amb el el directoriLatindex) o a un repertori d'avaluació (CARHUS Plus, CIRC, SJR y sello de calidad FECYT).
- 0.4 punts: si apareix només a la base espanyola de sumaris DIALNET
Finalment, el càlcul es completa incorporant l'índex de pervivència de la revista, que es calcula en base al logaritme del total d'anys de vida del títol des de l'inici de la seva publicació, considerant un màxim de 30 anys en càlcul.
Nota:en el cas del Dret s'ha estipulat una excepció perquè es considera que tot l'àmbit en general pateix d'un dèficit de visibilitat. L'ICDS corresponent s'ha multiplicat per un factor corrector de 1.5.
10. Cada quan s'actualitza Carhus Plus+?
Periòdicament apareixerà una nova versió de CARHUS PLUS+ incloent noves actualitzacions. La versió 2014 és la tercera des de 2008.
11. Qui ha elaborat Carhus Plus+ 2014?
CARHUS PLUS+ és un projecte encarregat per la Direcció General de Recerca a l'AGAUR. Els responsables de l'elaboració han estat principalment l'equip format per el Dr. Lluís Rovira, director de la institució CERCA (I-CERCA) i Laura Serrate.